Mis Blogs.

Mis Blogs son: Actual (Actualidad y Aficiones), Heródoto (Ciencias Sociales, Geografía e Historia), Plini (Ciències Socials, Geografia, Història i Història de l’Art), Lingua (Idiomas), Oikos (Economía y Empresa), Paideia (Educación y Pedagogía), Sophia (Filosofía y Pensamiento), Sport (Deportes), Thales (Ciencia y Tecnología), Theos (Religión y Teología), Tour (Viajes), Altamira (Historia del Arte y Arquitectura), Diagonal (Cómic), Estilo (Diseño y Moda), Pantalla (Cine, Televisión y Videojuegos), Photo (Fotografia), Letras (Literatura), Mirador (Joan Miró, Arte y Cultura), Odeón (Ballet y Música).

viernes, enero 31, 2014

El historiador de arte español Joaquim Folch i Torres (1886-1963) y su influencia sobre Joan Miró.

El historiador de arte español Joaquim Folch i Torres (1886-1963) y su influencia sobre Joan Miró.

Resultado de imagen de Joaquim Folch i Torres

Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886-Badalona, 1963). Historiador y crítico de arte, además de pintor y escritor. Profesor de Historia del Arte en la Escola Superior de Bells Oficis, fue director de los Museos de Arte de Barcelona desde 1920 hasta 1939, salvo durante la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), y tuvo un papel fundamental en el rescate del patrimonio arquitectónico y pictórico del Románico en Cataluña. 


Resultado de imagen de Joaquim Folch i Torres

Folch, el primero a la izquierda, en una visita a unas ruinas románicas.

Folch ostentó una de las posiciones dominantes en la crítica catalana, desde su renombrada Página Artística en “La Veu de Catalunya” desde 1910 hasta 1920, y como director de la revista noucentista “Vell i Nou” desde sus inicios (15-V-1915) y la “Revista Nova” (1914-1917), iniciada el 11-IV-1914, la más vanguardista de su época, que desapareció a principios de 1917, después de dos años y medio de lucha, ambas promovidas por Santiago Segura, el galerista del Faianç Català. A diferencia de D'Ors, Folch defendió el valor del Modernismo, como precedente del noucentisme. 
Posteriormente, Folch participó en numerosas publicaciones y dirigió la obra colectiva L’art català (1955-1968), un hito de la historiografía entonces.

Resultado de imagen de Joaquim Folch i Torres

Fue un eslabón esencial en la unión noucentista de arte y nacionalismo. Su pensamiento influirá en el joven Miró hacia 1915-1920, al dirigir su atención hacia Cézanne, la primera vanguardia francesa y los jóvenes pintores catalanes de inicios del siglo XX.
Si sus textos son bastante coincidentes con el pensamiento mironiano, no obstante la relación Folch-Miró fue sólo tibia o distante, pues Folch, apenas siete años mayor que Miró, se sentía miembro de una generación anterior. Por ejemplo, no sacará al artista en las dos revistas en las que tenía influencia en estos años 10, “Vell i Nou” y “Revista Nova”.
Les veremos, empero, compartiendo hotel y reuniones durante el primer viaje de Miró a París, pues Folch formaba parte del grupo de intelectuales noucentistas barceloneses que se sentía atraído por el París de posguerra, donde se abrirá a las últimas manifestaciones de la vanguardia. [Melià. Joan Miró, vida y testimonio. 1975: 137-138.] Prueba de ello es que más tarde, a finales del 1925, siendo director de la “Gaseta de les Arts” (1924-1927 y años 30) —ecléctica entre la tradición y la vanguardia, que dirigió durante su primera etapa Folch, y en la segunda estuvieron al frente M. Gifreda, de nuevo Folch y al final R. Benet—, apoyaría al más vanguardista Gasch, a quien le daría la primera oportunidad como crítico, precisamente con un elogioso artículo sobre Miró [Minguet, en Gasch. Escrits d’art i d’avantguarda1987: 13-14.].
Su pensamiento en esta época se puede seguir en una conferencia, Art i Nacionalisme, en la sede de la Lliga Regionalista de Barcelona, el 20 de junio de 1911, cuyo título ilustra claramente su intención, y en 1914 publica un artículo en el que recordaba los logros de Galí y Torres García, para a continuación solicitar de los artistas una alta tarea: ‹‹encara hi ha una feina més alta (...) la plasmació d’aquell esperit de Catalunya que allí, a l’Institut d’Estudis Catalans, ara desenterren›› y acabar clamando ‹‹Visca l’Art nacional!›› [Folch i Torres. Cap d’any. “La Veu” (1-I-1914). cit. Jardí. El Noucentisme. 1980: 43-44.]
En el mismo año, Folch publica otro artículo, Per l’Art Nacional, en el que explica que las casas populares del país son testimonio de un espíritu catalán y al final remarca la gran tarea nacional que les corresponde a los artistas catalanes:
‹‹Sabem que, bò o dolent, l’únic producte espiritual acceptable que pot exir de Catalunya, ha de partir d’ella mateixa.
La precisió amb qu’ls fets se presenten, la seguretat que dóna a tota empresa el partir de una realitat, la fè, en els destins de Catalunya, ens faràn forts per aquesta lluita, alhora que’ns enfortirem, acudint a totes aquelles disciplines que’ns són necessaries per alcançar els nostres ideals.
Tots, acudint an aquestt únic fons de nostra natura de catalans, restablirem aquella unitat artística de les grans èpoques, que no és filla de l’obediència a una fòrmula acadèmica que anorrea les individualitats, sinó producte de la espontania funció de quiscuna, en la qual s’enriqueix i es fa frondosa.
Mercès a tots els qui contribueixen al recull d’arquitectura popular. Mercès a tots els que’ns encoratgen en la nostra feina. Mercès a tots, amics i enemics, als combatents també, perque el combat és una revisió constant de la raó, i ens manté més viu el contacte amb la realitat d’on partim.›› [Folch i Torres. Per l’Art Nacional. “La Veu” (17-IX-1914). Reprod. Jardí. El Noucentisme. 1980: 84. Otro artículo, no tan explícito, fue Imperialisme artístic: per l’art nacional. “La Veu” (29-I-1914), publicado con su seudónimo de Flama. Sobre este segundo artículo véase la interpretación de Lubar en “La carn del paisatge”: Tradició popular i identitat nacional en el noucentisme. *<El Noucentisme, un projecte de modernitat>. Barcelona. CCCB (1994-1995): 461.]

Folch también manifiesta la típica pasión noucentista por el arte popular, en las dos vertientes de la arquitectura y los oficios (la artesanía), una constante a lo largo de toda la vida de Miró: ‹‹L’Art Popular [és] un producte de l’home en lluita contra la Natura, no és Natura absoluta lo que hi ha en ell, sinó que s’hi fusionen valors humans els quals en art són les fòrmules trobades per les civilitzacions. L’Art Popular no és una pedra damunt l’altra per fer una casa o Natura absoluta, sinó domini de la Natura en l’home que crea la forma que constitueix aquest art i per tant afirmació d’aquesta Natura en tots els casos a través dels estils.›› [Folch i Torres. Notes sobre l’art popular. “La Veu” (27-III-1913). cit. Peran; Suárez; Vidal; et al. Noucentisme i ciutat. 1994: 16.]

Fuentes.
Internet.

Libros.
Aldea Lorente, Víctor; Elvira Martínez, David. Folch i Torres; 1974: Una mirada a la historia. Fundació Pere Vergés. Barcelona. 1990. 151 pp.

Mateos Rusillo, Santos M. El Noè del patrimoni artístic català. Joaquim Folch i Torres durant la Guerra Civil. Base. 2022. 208 pp. Ressenya de Claret, Jaume. París, capital de l’art medieval català. “El País” Quadern 1.900 (2-X-2022).

Nadal, Joaquim. L’exposició de París (1937). L’art medieval català a París durant la Guerra Civil espanyola. Centre d’Història Contemporània de Catalunya. 2022. 295 pp. Ressenya de Claret, Jaume. París, capital de l’art medieval català. “El País” Quadern 1.900 (2-X-2022).


Artículos.
Vidal, Mercé. Joaquim Folch i Torres, museógraf. Els inicis de la museologia a Catalunya. “De Museus. Quaderns de Museologia i Museografia”, Barcelona, 3 (1992) 22-33.
Montañés, J. Á. Joaquim Folch i Torres: el hombre que salvó el arte catalán dos veces. “El País” Cataluña (1-X-2013) 5. Los 50 años de la muerte del museólogo.

No hay comentarios:

Publicar un comentario